La soledat de l’alquimista
La trobem en l’esguard abatut de dos cossos que s’asseuran a sopar en silenci per inèrcia com cada nit des de fa anys, en el lliscar frenètic d’uns dits sobre una col·lecció de fotografies anònimes esmunyint-se per la fredor d’una pantalla il·luminada a la foscor, en la mirada perduda sota la pell envellida d’unes parpelles de qui ja només espera i somnia o en l’anonimat de qui se sap invisible als ulls del món. Són totes màscares d’una mateixa clausura involuntària que enverina el cos…
Accedido 1 veces
La soledat de l’alquimista Leer más »
