SickSocks

Quan vaig provar el xampany, va deixar d'agradar-me la llimonada (François Marcantoni, gàngster cors)

SickSocks
mammas

L’entorn social del ciutadà occidental des d’una perspectiva familiar

La progressiva consolidació durant les darreres dècades de les democràcies liberals occidentals ha suposat per als ciutadans la conquesta d’un règim de drets i llibertats desconegut per a generacions anteriors. Si bé això sembla que hauria de traduir-se en una major consciència i responsabilitat ciutadana, no és així sempre, i el sacrifici del pare permissiu que es fa a un costat per tal de no obstacles el fill en el seu progrés cap a l’edat adulta pot acabar convertint-se, en situacions difícils de crisi, en la figura d’un pare feble i impotent, incapaç de posar els límits necessaris per regularitzar el goig infantil i l’adopció de les responsabilitats de la vida adulta…

Accedit 135 vegades

L’entorn social del ciutadà occidental des d’una perspectiva familiar Llegeix més »

New Orleans

Nova Orleans. El cordó umbilical del Mississipí

Mosaic d’un profund mestissatge cultural, bressol del jazz i de la música americana, reducte de rituals africans foscos i d’indulgència salvatge enfront del puritanisme circumdant, Nova Orleans és un homenatge viu a les seves arrels que tampoc no oblida els seus fills literaris…

Accedit 139 vegades

Nova Orleans. El cordó umbilical del Mississipí Llegeix més »

Chanchal

L’horror de la banalització

Ens hem acostumat a que l’horror estigui present d’una manera gairebé rutinària a les nostres vides. La presència de bombardeigs, massacres, desastres naturals i altres tragèdies col·lectives és tan contínua que acabem acceptant-ho tot, sempre que se’ns proporcioni una lògica narrativa capaç d’operar darrere de la tragèdia —encara que sigui una lògica retorçada, destructiva, desproporcionada i sovint falsa. La lògica de l’horror ens permet aïllar-lo i assimilar-lo com una altra peça al tauler d’escacs…

Accedit 143 vegades

L’horror de la banalització Llegeix més »

conversa

La Conversa

Hi ha dies en què l’univers sembla conspirar contra tu per tal que no t’aixequis del llit. Ahir va ser un d’aquells dies. Des que la Marian va marxar, me passo els dies tancat a casa sense parlar amb ningú, tornant-me boig a poc a poc, però ahir per fi vaig sortir al carrer amb la intenció de caminar per tota la ciutat fins a trobar-la. Afortunadament, la gosadia em va ajudar a abandonar la meva bogeria en el mateix moment en què vaig creuar el llindar, tot i que no em va impedir acabar assegut a la biblioteca de la cantonada, encara cegat per la meva obstinació, davant d’una d’aquelles màquines xerraire que estan causant tanta sensació…

Accedit 151 vegades

La Conversa Llegeix més »

contracte

El Contracte Literari i el Futur de la Intel·ligència Artificial

Un escriptor de ficció que aspira a ser quelcom més que un exhibicionista de selfies literaris —i, per extensió, qualsevol creador, ja sigui pintor, escultor, cineasta o artista plàstic— sap que la seva activitat comporta signar un contracte amb el seu públic. Aquest contracte és tan sòlid i inevitable com el contracte establert amb la veritat pel discurs científic, social i legal —científics, notaris, jutges i periodistes, quan són honests…

Accedit 145 vegades

El Contracte Literari i el Futur de la Intel·ligència Artificial Llegeix més »

el desig i el desodorant

Del desig i del desodorant

La cita anterior, pronunciada pel semiòleg, filòsof i escriptor italià Umberto Eco durant una rodes de premsa després de rebre un doctorat honoris causa en Comunicació i Cultura per la Universitat de Torí, podria portar-nos a preguntar si el mateix autor que va denunciar el segrest de la cultura en la seva obra més famosa…

Accedit 135 vegades

Del desig i del desodorant Llegeix més »

consulta

El Consultori Sentimental

El «Consultorio de Elena Francis» va ser un famós programa de ràdio a Espanya que va començar a emetre’s el 1947, en el cim de la dictadura franquista, i va durar —tot i que amb un públic cada vegada més reduït— fins al 1984, durant el període de transició que va seguir a la mort del dictador el 1975. El programa, patrocinat per l’Institut de Bellesa Francis, feria consells sobre bellesa i estil de vida, i responia a cartes seleccionades dels oyents —sempre dones— que escrivien anònimament per correu postal per demanar ajuda amb els seus problemes romàntics i confessar secrets que les afligien i angustiaven, però que no podien explicar a ningú del seu entorn immediat.

Accedit 139 vegades

El Consultori Sentimental Llegeix més »

midas

El culte a la cobdícia

Al segle VIII aC, existia un poderós monarca que governava el regne de Frígia (a la meitat de l’actual Turquia) el regnat del qual es va caracteritzar per una immensa riquesa derivada dels vastos recursos minerals naturals de la regió, particularment en forma d’or al·luvial arrossegat pels rius propers. Va ser la riquesa d’un d’aquests rius, el Pactol, la que va finançar les dinasties de Frígia i més tard de Lídia, donant lloc a l’aparició de les primeres monedes encunyades en la història de la humanitat…

Accedit 133 vegades

El culte a la cobdícia Llegeix més »

Palau i Fabre

La soledat de l’alquimista

La trobem en l’esguard abatut de dos cossos que s’asseuran a sopar en silenci per inèrcia com cada nit des de fa anys, en el lliscar frenètic d’uns dits sobre una col·lecció de fotografies anònimes esmunyint-se per la fredor d’una pantalla il·luminada a la foscor, en la mirada perduda sota la pell envellida d’unes parpelles de qui ja només espera i somnia o en l’anonimat de qui se sap invisible als ulls del món. Són totes màscares d’una mateixa clausura involuntària que enverina el cos…

Accedit 150 vegades

La soledat de l’alquimista Llegeix més »

nens

L’orfenesa emocional de la joventut contemporània com a símptoma de la dimissió de l’adult i el pànic a la maduresa

A vegades penso que un gos és com un nen que es va negar a créixer per no perdre la fe en els éssers humans, tot i que resulta ser un preu massa alt a pagar. L’únic humà que potser ho va fer, Peter Pan (1), va pagar un preu terrible per això: l’amnèsia, i amb ella, la seva pròpia humanitat…

Accedit 130 vegades

L’orfenesa emocional de la joventut contemporània com a símptoma de la dimissió de l’adult i el pànic a la maduresa Llegeix més »