GRANS RELATS DE LA MODERNITAT

mammas

L’entorn social del ciutadà occidental des d’una perspectiva familiar

La progressiva consolidació durant les darreres dècades de les democràcies liberals occidentals ha suposat per als ciutadans la conquesta d’un règim de drets i llibertats desconegut per a generacions anteriors. Si bé això sembla que hauria de traduir-se en una major consciència i responsabilitat ciutadana, no és així sempre, i el sacrifici del pare permissiu que es fa a un costat per tal de no obstacles el fill en el seu progrés cap a l’edat adulta pot acabar convertint-se, en situacions difícils de crisi, en la figura d’un pare feble i impotent, incapaç de posar els límits necessaris per regularitzar el goig infantil i l’adopció de les responsabilitats de la vida adulta…

Accedit 134 vegades

L’entorn social del ciutadà occidental des d’una perspectiva familiar Llegeix més »

Chanchal

L’horror de la banalització

Ens hem acostumat a que l’horror estigui present d’una manera gairebé rutinària a les nostres vides. La presència de bombardeigs, massacres, desastres naturals i altres tragèdies col·lectives és tan contínua que acabem acceptant-ho tot, sempre que se’ns proporcioni una lògica narrativa capaç d’operar darrere de la tragèdia —encara que sigui una lògica retorçada, destructiva, desproporcionada i sovint falsa. La lògica de l’horror ens permet aïllar-lo i assimilar-lo com una altra peça al tauler d’escacs…

Accedit 142 vegades

L’horror de la banalització Llegeix més »

el desig i el desodorant

Del desig i del desodorant

La cita anterior, pronunciada pel semiòleg, filòsof i escriptor italià Umberto Eco durant una rodes de premsa després de rebre un doctorat honoris causa en Comunicació i Cultura per la Universitat de Torí, podria portar-nos a preguntar si el mateix autor que va denunciar el segrest de la cultura en la seva obra més famosa…

Accedit 134 vegades

Del desig i del desodorant Llegeix més »

midas

El culte a la cobdícia

Al segle VIII aC, existia un poderós monarca que governava el regne de Frígia (a la meitat de l’actual Turquia) el regnat del qual es va caracteritzar per una immensa riquesa derivada dels vastos recursos minerals naturals de la regió, particularment en forma d’or al·luvial arrossegat pels rius propers. Va ser la riquesa d’un d’aquests rius, el Pactol, la que va finançar les dinasties de Frígia i més tard de Lídia, donant lloc a l’aparició de les primeres monedes encunyades en la història de la humanitat…

Accedit 132 vegades

El culte a la cobdícia Llegeix més »

classe mitja

La classe mitjana: Crònica d’una mort anunciada

Si la classe mitjana va néixer de la necessitat d’una economia productiva de comptar amb ciutadans consumidors estables i a llarg termini, l’economia financera especulativa d’avui requereix essencialment llogaters endeutats i en un estat de precarietat permanent…

Accedit 134 vegades

La classe mitjana: Crònica d’una mort anunciada Llegeix més »

Capella Síxtina

L’extinció del desig en l’era del gaudir tecnològic

Després d’un llarg període de daltabaix, la veritat finalment es va revelar com el que sempre va ser: una faula. Així es va inaugurar l’era del cinisme contemporani: l’era dels desenganyats de la Veritat, dels qui saben que tot no és més que una aparença de veritat (l’era del simulacre de Baudrillard), de l’Altre de la veritat que no existeix (Lacan), que és merament una aparença amb la qual s’ironitza cinicament…

Accedit 126 vegades

L’extinció del desig en l’era del gaudir tecnològic Llegeix més »

no-lloc

El fantasma del «no-lloc»

L’any 1992, l’antropòleg francès Marc Augé va publicar la seva obra Non-lieux. Introduction à une anthropologie de la surmodernité (Els no-llocs. Introducció a una antropologia de la sobremodernitat), on introdueix el concepte de «no-lloc» com el nou espai de la modernitat, en oposició al lloc antropològic —aquell que articula la identitat, la relació i la història…

Accedit 132 vegades

El fantasma del «no-lloc» Llegeix més »