A la pel·lícula Being There (Hal Ashby, 1979) —una adaptació cinematogràfica d’una història de l’escriptor polonès Jerzy Kosiński—, Chauncey Gardiner, un inoblidable Peter Sellers, és un home simple sense passat, sense ideologia i sense món interior, la vida del qual s’ha reduït a només dues activitats: cuidar un jardí i mirar la televisió…
Accedit 144 vegades
El jardiner algorítmic Llegeix més »
La dicotomia entre la mare i la puta —entre la dona que s’estima i la dona que es desitja—, i la dificultat per reconciliar-les en una de sola, va ser una expressió de Freud que va fer fortuna per assenyalar una certa ambivalència esquizoide heretada del complex edípic a alguns homes…
Accedit 122 vegades
Quan només amb l’amor no n’hi ha prou Llegeix més »
Stalker —el protagonista de la pel·lícula del mateix títol del director rus Andrei Tarkovsky (Stalker [ Сталкер ], 1979)—, és el guia que porta els visitants extraviats de si mateixos a la “zona” —un lloc abandonat de coordenades geogràfiques indeterminades on es diu que va caure un meteorit i va ser habitat durant un temps per una civilització extraterrestre…
Accedit 123 vegades
Stalker, el guia a cap lloc Llegeix més »
“Les Diables”, pel·lícula dirigida l’any 2002 pel director francès Christophe Ruggia, és una meravellosa pel·lícula sobre dos nens perduts a la deriva —en Joseph i la Chloé—, que després d’haver estat abandonats en néixer, fugen de la resta del món…
Accedit 122 vegades
Els diables i el presumpte dimoni Llegeix més »
Christopher Nolan és un director de cinema que a mi em va interessar molt als seus inicis perquè sentia que d’alguna manera, ocultament dins de les seves pel·lícules, s’estava preguntant una cosa que jo també m’havia preguntat des de l’adolescència…
Accedit 123 vegades
Nolan abans de perdre’s a l’espai interestel·lar Llegeix més »
Potser perquè era molt jove quan la vaig veure,potser per la bella i apassionada música de Georges Delerue —encara que aquest compositor prolífic té centenars de meravelloses partitures (i no exagero )— o potser perquè de principi a fi la història arrossega l’espectador a una voràgine de sentiments a flor de pell que no dóna treva ”L’important c’est d’aimer”, pel·lícula del director polonès Andrzej Zulawksi estrenada l’any 1975, és una d’aquelles que sempre recordo amb més emoció…
Accedit 123 vegades
L’important és estimar Llegeix més »
Encara que no sigui estrictament una pel·lícula, sinó un documental, “El desencanto” (1976), és al meu entendre, juntament amb “El espíritu de la colmena”, un dels grans documents cinematogràfics per comprendre l’Espanya del tardo-franquisme, que per la seva naturalesa intrínseca van molt més enllà…
Accedit 122 vegades
La trobem sovint a les pantalles de les pel·lícules més taquilleres, ja sigui en forma d’una IA que dóna lliçons a Einstein sobre la teoria de la relativitat, en forma d’una extraterrestre amb poders extraordinaris, una sirena mil·lenària o una guerrera indígena perduda a la selva amb una destresa incomparable al combat. És ella, la seductora innocent, embolicada en un cos de dona adulta curulla de sensualitat, vestida amb una vestidura exòtica i suggeridora…
Accedit 121 vegades
Leon i la seva amiga Llegeix més »
En un petit poble de Segòvia, a l’altiplà castellà, arriba durant els anys 40, en ple apogeu del franquisme, el cinema, i es projecta la pel·lícula “El doctor Frankenstein”, que impactarà profundament a l’Ana, una nena de només sis anys, que a partir d’aquest moment inicial recorrerà un camí que la portarà a trobar-se amb ella mateixa…
Accedit 122 vegades
L’esperit del rusc Llegeix més »
Algun cop, en la meva solitud de “boomer”, he sentit una certa nostàlgia d’aquells fascinants bunyols dels anys setanta i vuitanta de la meva infantesa i adolescència, fascinantment grotescos i fascinantment banyuts, que envaïen els videoclubs on anava perquè no hi havia res més a fer…
Accedit 120 vegades
El paradís perdut de la sèrie B Llegeix més »
