La dicotomia entre la mare i la puta —entre la dona que s’estima i la dona que es desitja—, i la dificultat per reconciliar-les en una de sola, va ser una expressió de Freud que va fer fortuna per assenyalar una certa ambivalència esquizoide heretada del complex edípic a alguns homes —Freud es preguntava si a tots— en les relacions amb les dones. Aquesta dicotomia serà reformulada per Lacan al gaudir i la llei —entre la dona idealitzada del gaudir incestuós, la mare, que entrarà en conflicte amb el narcisisme infantil instaurant la prohibició incestuosa (el superjo) com protecció i la dona sexualitzada del gaudir fàl·lic, la puta, la que apareix en estructurar-se el desig a través de la llei del Nom del Pare, resultant en la castració simbòlica i la falta en ser.
Però no és aquesta accepció la que vull assenyalar aquí, sinó la interrelació destructiva que s’estableix entre l’amor i el gaudir quan no és mitjançada per la llei, a través de dues pel·lícules excel·lents que descriuen magistralment la difícil i impossible relació entre una mare fascinant i meravellosa al mateix temps que anihiladora i terrorífica en la seva relació materna-filial en l’absència del pare des de dues perspectives alhora molt diferents, el “ fill de la puta”* com objecte que arrasa la mare (Mommy, Xavier Dolan 2014) i la “puta”* com subjecte que arrasa la filla (Fleurs de Sang, Myriam Mézières 2002).
Mommy
Mommy s’inicia amb la Diane —la mare— recollint al seu fill Steve després de la seva expulsió de la institució psiquiàtrica on està ingressat per mala conducta, optant per endur-se’l a casa i fer-se’n càrrec abans de recloure’l en un desolador hospital públic psiquiàtric amb un règim semi-penitenciari.
A partir d’ aquest moment inicial, la torbadora conducta del Steve va deixant entreveure una relació ambivalent, summament erotitzada i violenta, entre ells a conseqüència de l’absència d’una funció paterna —Nom del Pare— que intervingui com a llei capaç d’operar una separació —“ mitjançar la distància entre la identificació amb l’ideal del jo i la identificació amb el desig de la mare” (Lacan)— , quedant el fill com objecte de causa del gaudir de la mare, col·locat a la posició de fetitxe lligat a la satisfacció fàl·lica materna, —“ objecte de la mare que té com a funció revelar la veritat d’aquest objecte” (Lacan).
Des d’aquesta posició, però, aquest fill no respon a la seva patologia des d’una forma passiva sinó clarament perversa que oscil·la entre l’ amor i l’odi, l’erotisme i la violència, la demanda i la pulsió, el desig incestuós i el desig de mort del Steve —el gaudir i el temor de la Diane. Una relació dual, exclusiva, segellada a la resta del món —el Pare i la Llei—, que també suscita a l’Steve una violència extrema davant de tot home que s’acosti a la seva mare, tot home que la sexualitzi.
Aquesta relació materna-filial anihiladora tractarà de ser reconduïda incorporant a la Kyla, una malenconiosa veïna que acceptarà unir-se al joc, permetent i acceptant el obscè i destructiu ball entre ells, formant una mena de trio com si es tractés d’un intent de teràpia mútua capaç de salvar la relació, que no funcionarà — ja que la Kyla no és la llei, la cura per a l’Steve.
Finalment, la mare, desbordada per l’absència de la inscripció del Nom del Pare a l’Steve, s’acollirà a la llei judicial, signant l’internament de l’Steve en un hospital psiquiàtric, acceptant que —a cops—, l’ amor no salva.
Fleurs de Sang
Fleurs de Sang descriu la història de la Pam —una nena de catorze anys—, que ha escapat d’una residència tutelada de menors, per reunir-se amb la seva mare —la Lily—, que es troba en la indigència, captiva del seu desemparament i les seves tendències autodestructives.
La Pam —que ignora qui és el seu pare i mai no ha trepitjat una escola—, recorda les desventures de la seva vida al costat de la seva mare —una ballarina eròtica—, travessada pel dolor de la solitud i el desamor, lluitant per sortir endavant en un món sòrdid, egoista i cruel, i com la seva gran curiositat la va portar a ser autodidacta i amb tan sols nou anys convertir-se en la protectora de la seva mare.
Aquí, una dona desbordada, malgrat l’amor que professa a la seva filla, desatén negligentment la seva funció materna, que quedarà delegada en aquesta última a causa de la imperiosa necessitat econòmica i d’esser estimada de la Lily i l’absència d’un partenaire emocional i sexual, aspectes que es mostraran mitjançant l’explotació sexual i econòmica a què és sotmesa —la seva humiliació i amargor— en col·locar-se al seu rol de jouissance com un simple objecte eròtic davant d’un públic que demana la seva nuesa i exhibició pública i davant d’ amants eventuals incapaços de transcendir el seu propi gaudir idiota —fàl·lic—, sense trobar pel camí cap ajuda, amistat, amor o una feina estable.
A causa de la desatenció a la seva filla —aleshores amb nou anys—, el Tribunal de Menors retirarà a la Lily la seva custòdia, condemnant-la a un descens als inferns que la portaran a l’ autodestrucció i la indigència.
Després de cinc anys en un centre de menors, la Pam comença a visitar i freqüentar de nou a la seva mare i coneix un jove fotògraf, en qui diposita el buit insuportable produït pel desistiment de la funció materna, convertint-lo en l’objecte obsessiu de la seva necessitat d’amor i protecció reprimida i rebutjada. No obstant això, quan ell pressent qui és i allò que representa per a aquesta nena despullada de tot —atrapada en un gaudir matern no intervingut per cap llei—, sent pànic i proposa una separació —una cosa que ella no podrà suportar—, acabant per matar-lo accidentalment captiva de l’horror i la desesperació davant del terror a enfrontar i reconèixer el seu desig a l’iniciar-se el procés d’individuació.
*”Fill de puta” i “Puta” no són usats com insults sinó en el seu significat metafòric al text.
Accedit 123 vegades