Mosaic d’un profund mestissatge cultural, bressol del jazz i de la música americana, reducte de rituals africans foscos i d’indulgència salvatge enfront del puritanisme circumdant, Nova Orleans és un homenatge viu a les seves arrels que tampoc no oblida els seus fills literaris…
Accedit 138 vegades
Nova Orleans. El cordó umbilical del Mississipí Llegeix més »
Hi ha dies en què l’univers sembla conspirar contra tu per tal que no t’aixequis del llit. Ahir va ser un d’aquells dies. Des que la Marian va marxar, me passo els dies tancat a casa sense parlar amb ningú, tornant-me boig a poc a poc, però ahir per fi vaig sortir al carrer amb la intenció de caminar per tota la ciutat fins a trobar-la. Afortunadament, la gosadia em va ajudar a abandonar la meva bogeria en el mateix moment en què vaig creuar el llindar, tot i que no em va impedir acabar assegut a la biblioteca de la cantonada, encara cegat per la meva obstinació, davant d’una d’aquelles màquines xerraire que estan causant tanta sensació…
Accedit 151 vegades
Un escriptor de ficció que aspira a ser quelcom més que un exhibicionista de selfies literaris —i, per extensió, qualsevol creador, ja sigui pintor, escultor, cineasta o artista plàstic— sap que la seva activitat comporta signar un contracte amb el seu públic. Aquest contracte és tan sòlid i inevitable com el contracte establert amb la veritat pel discurs científic, social i legal —científics, notaris, jutges i periodistes, quan són honests…
Accedit 144 vegades
El Contracte Literari i el Futur de la Intel·ligència Artificial Llegeix més »
La cita anterior, pronunciada pel semiòleg, filòsof i escriptor italià Umberto Eco durant una rodes de premsa després de rebre un doctorat honoris causa en Comunicació i Cultura per la Universitat de Torí, podria portar-nos a preguntar si el mateix autor que va denunciar el segrest de la cultura en la seva obra més famosa…
Accedit 134 vegades
Del desig i del desodorant Llegeix més »
La trobem en l’esguard abatut de dos cossos que s’asseuran a sopar en silenci per inèrcia com cada nit des de fa anys, en el lliscar frenètic d’uns dits sobre una col·lecció de fotografies anònimes esmunyint-se per la fredor d’una pantalla il·luminada a la foscor, en la mirada perduda sota la pell envellida d’unes parpelles de qui ja només espera i somnia o en l’anonimat de qui se sap invisible als ulls del món. Són totes màscares d’una mateixa clausura involuntària que enverina el cos…
Accedit 149 vegades
La soledat de l’alquimista Llegeix més »
A vegades penso que un gos és com un nen que es va negar a créixer per no perdre la fe en els éssers humans, tot i que resulta ser un preu massa alt a pagar. L’únic humà que potser ho va fer, Peter Pan (1), va pagar un preu terrible per això: l’amnèsia, i amb ella, la seva pròpia humanitat…
Accedit 129 vegades
Seria una nit de lluna plena enmig de l’ oceà Atlàntic —de camí cap a la llar desconeguda d’una tia materna en un país estranger— quan segons els boirosos records de l’Alba, un dels tripulants del vaixell que la tornava a portar a casa, un home silenciós d’ aspecte oriental que s’havia passat tota la seva vida viatjant entre mercaderies i contenidors a bord de grans vaixells de càrrega per tot el món…
Accedit 125 vegades
Sempre recordaré el primer cop que vaig veure Humphrey Bogart sostenint la seva cigarreta entre els seus dits a Casablanca —com se l’acostava suaument als llavis i donava una llarga calada aspirant el fum lentament mentre aixecava amb la seva altra mà el got de whisky per beure un glop…
Accedit 123 vegades
Alguns personatges literaris semblen arribar a convertir-se en una expressió simptomàtica d’una fantasia masculina des d’una de les seves perspectives i d’una altra de femenina des de l’altra, aquest podria haver estat el cas de la Lisbeth Salander…
Accedit 131 vegades
La histèria a l’era postmoderna Llegeix més »
Molts anys després, davant de la seva arma reglamentària durant la terrible nit en la què es va treure la vida, el sergent de la benemèrita Antonio García, havia de recordar aquella tarda llunyana que el seu pare el va portar a presenciar el miracle de “Macondo del Caudillo”, per aquell llavors un poblet de tot just una dotzena de cases escampades entre extensos camps de blat de moro i espessos boscos d’alzines centenàries…
Accedit 119 vegades
