Mosaic d’un profund mestissatge cultural, bressol del jazz i de la música americana, reducte de rituals africans foscos i d’indulgència salvatge enfront del puritanisme circumdant, Nova Orleans és un homenatge viu a les seves arrels que tampoc no oblida els seus fills literaris…
Accedit 138 vegades
Nova Orleans. El cordó umbilical del Mississipí Llegeix més »
Hi ha dies en què l’univers sembla conspirar contra tu per tal que no t’aixequis del llit. Ahir va ser un d’aquells dies. Des que la Marian va marxar, me passo els dies tancat a casa sense parlar amb ningú, tornant-me boig a poc a poc, però ahir per fi vaig sortir al carrer amb la intenció de caminar per tota la ciutat fins a trobar-la. Afortunadament, la gosadia em va ajudar a abandonar la meva bogeria en el mateix moment en què vaig creuar el llindar, tot i que no em va impedir acabar assegut a la biblioteca de la cantonada, encara cegat per la meva obstinació, davant d’una d’aquelles màquines xerraire que estan causant tanta sensació…
Accedit 151 vegades
Un escriptor de ficció que aspira a ser quelcom més que un exhibicionista de selfies literaris —i, per extensió, qualsevol creador, ja sigui pintor, escultor, cineasta o artista plàstic— sap que la seva activitat comporta signar un contracte amb el seu públic. Aquest contracte és tan sòlid i inevitable com el contracte establert amb la veritat pel discurs científic, social i legal —científics, notaris, jutges i periodistes, quan són honests…
Accedit 144 vegades
El Contracte Literari i el Futur de la Intel·ligència Artificial Llegeix més »
La cita anterior, pronunciada pel semiòleg, filòsof i escriptor italià Umberto Eco durant una rodes de premsa després de rebre un doctorat honoris causa en Comunicació i Cultura per la Universitat de Torí, podria portar-nos a preguntar si el mateix autor que va denunciar el segrest de la cultura en la seva obra més famosa…
Accedit 134 vegades
Del desig i del desodorant Llegeix més »
La trobem en l’esguard abatut de dos cossos que s’asseuran a sopar en silenci per inèrcia com cada nit des de fa anys, en el lliscar frenètic d’uns dits sobre una col·lecció de fotografies anònimes esmunyint-se per la fredor d’una pantalla il·luminada a la foscor, en la mirada perduda sota la pell envellida d’unes parpelles de qui ja només espera i somnia o en l’anonimat de qui se sap invisible als ulls del món. Són totes màscares d’una mateixa clausura involuntària que enverina el cos…
Accedit 149 vegades
La soledat de l’alquimista Llegeix més »
A vegades penso que un gos és com un nen que es va negar a créixer per no perdre la fe en els éssers humans, tot i que resulta ser un preu massa alt a pagar. L’únic humà que potser ho va fer, Peter Pan (1), va pagar un preu terrible per això: l’amnèsia, i amb ella, la seva pròpia humanitat…
Accedit 129 vegades
A la pel·lícula Being There (Hal Ashby, 1979) —una adaptació cinematogràfica d’una història de l’escriptor polonès Jerzy Kosiński—, Chauncey Gardiner, un inoblidable Peter Sellers, és un home simple sense passat, sense ideologia i sense món interior, la vida del qual s’ha reduït a només dues activitats: cuidar un jardí i mirar la televisió…
Accedit 144 vegades
El jardiner algorítmic Llegeix més »
La dicotomia entre la mare i la puta —entre la dona que s’estima i la dona que es desitja—, i la dificultat per reconciliar-les en una de sola, va ser una expressió de Freud que va fer fortuna per assenyalar una certa ambivalència esquizoide heretada del complex edípic a alguns homes…
Accedit 122 vegades
Quan només amb l’amor no n’hi ha prou Llegeix més »
Stalker —el protagonista de la pel·lícula del mateix títol del director rus Andrei Tarkovsky (Stalker [ Сталкер ], 1979)—, és el guia que porta els visitants extraviats de si mateixos a la “zona” —un lloc abandonat de coordenades geogràfiques indeterminades on es diu que va caure un meteorit i va ser habitat durant un temps per una civilització extraterrestre…
Accedit 123 vegades
Stalker, el guia a cap lloc Llegeix més »
“Les Diables”, pel·lícula dirigida l’any 2002 pel director francès Christophe Ruggia, és una meravellosa pel·lícula sobre dos nens perduts a la deriva —en Joseph i la Chloé—, que després d’haver estat abandonats en néixer, fugen de la resta del món…
Accedit 122 vegades
Els diables i el presumpte dimoni Llegeix més »
