La trobem sovint a les pantalles de les pel·lícules més taquilleres, ja sigui en forma d’una IA que dóna lliçons a Einstein sobre la teoria de la relativitat, en forma d’una extraterrestre amb poders extraordinaris, una sirena mil·lenària o una guerrera indígena perduda a la selva amb una destresa incomparable al combat. És ella, la seductora innocent, embolicada en un cos de dona adulta curulla de sensualitat, vestida amb una vestidura exòtica i suggeridora, que per haver estat creada en un laboratori secret, procedir de l’espai exterior o haver crescut sola a la selva envoltada d’animals, no sap res dels homes, el sexe ni les relacions amoroses. Una heroïna encisadora, molt superior a la resta dels seus companys en destresa o intel·ligència, que en aquesta dimensió emocional de les relacions humanes continua essent completament innocent i, per tant, pura i no previnguda o corrompuda per anteriors relacions i experiències.
Hi ha centenars de pel·lícules de ciència-ficció i aventures que explotaran aquest tipus de relació afectiva no sexual entre una ment femenina infantil —una nena— disfressada convenientment amb un cos de dona adulta, i un home adult totalment anodí, que per ser la seva primera i única experiència, es convertirà en el dipositari dels seus sentiments i admiració. Potser aquells homes que se sentin especialment atrets per aquest tipus de fantasia i el seu desig de convertir-se gratuïtament en una mena de superheroi gràcies a la ingenuïtat del partenaire en una relació essencialment asimètrica, abans que per l’experiència i la simetria en una relació que aporta una dona adulta normal, haurien de reflexionar.
Potser ja cansat de repetir sempre el mateix estereotip, el cineasta francès Luc Besson, creador d’un dels prototips més reeixits d’aquest tipus de fantasia masculina —Leeloo, la protagonista de “El cinquè element”— va decidir prescindir per una vegada de la disfressa i en la seva magnífica pel·lícula “León, el profesional” va retratar la insòlita i profunda vinculació emocional establerta entre un assassí a sou i Mathilda, una nena de dotze anys que per a sobreviure i venjar la mort del seu germà petit, cruelment assassinat amb la resta de la seva família per agents de policia corromputs, el convenç per a què l’adopti i li ensenyi l’ofici de matar.
Lleó, un home solitari i analfabet —manifestacions de la seva intensa repressió emocional i els seus escassos recursos intel·lectuals— procedent de la Itàlia rural, que sobreviu totalment aïllat, a base de llet i menjars frugals, al centre de Nova York, no és només un adult, sinó també —i essencialment— un nen. És paradoxalment la versió masculina de la seductora innocent, encara que en aquesta història la seva amiga no serà una dona adulta —com passava a “Big”, la pel·lícula protagonitzada per Tom Hanks— sinó una adolescent, produint-se entre tots dos la confusió entre amistat, amor i impulsos sexuals pròpia de l’adolescència.
Sàviament, Luc Besson reforçarà al llarg de tota la trama el rol paternal i responsable d’en Lleó en el seu vincle afectiu amb la Mathilda —encara que això no hagi impedit que des de certs sectors s’hagi acusat a la pel·lícula de flirtejar amb la pedofília— relegant el conflicte libidinós pulsional a insinuar-se de manera molt vetllada com un efecte colateral.
Entre nens i adolescents, el conflicte existent per controlar els seus impulsos agressius —la pulsió de mort—, ocuparà un rol preponderant davant del conflicte libidinós i, a diferència del que passa amb aquest últim, la pel·lícula no mostrarà cap pudor en la seva exhibició, convertint-se tots dos en una parella molt més letal que la formada pels fugitius de la justícia Bonnie & Clyde, un aspecte que no provocarà cap acusació, sinó que senzillament es gaudirà com el que és, una pel·lícula d’entreteniment —igual que els centenars de pel·lícules d’aventures i ciència-ficció en què no podrà faltar mai la seductora sexy i innocent.
Accedit 123 vegades