“Les Diables”, pel·lícula dirigida l’any 2002 pel director francès Christophe Ruggia, és una meravellosa pel·lícula sobre dos nens perduts a la deriva —en Joseph i la Chloé—, que després d’haver estat abandonats en néixer, fugen de la resta del món…
Accedit 125 vegades
Els diables i el presumpte dimoni Llegeix més »
Seria una nit de lluna plena enmig de l’ oceà Atlàntic —de camí cap a la llar desconeguda d’una tia materna en un país estranger— quan segons els boirosos records de l’Alba, un dels tripulants del vaixell que la tornava a portar a casa, un home silenciós d’ aspecte oriental que s’havia passat tota la seva vida viatjant entre mercaderies i contenidors a bord de grans vaixells de càrrega per tot el món…
Accedit 128 vegades
Christopher Nolan és un director de cinema que a mi em va interessar molt als seus inicis perquè sentia que d’alguna manera, ocultament dins de les seves pel·lícules, s’estava preguntant una cosa que jo també m’havia preguntat des de l’adolescència…
Accedit 126 vegades
Nolan abans de perdre’s a l’espai interestel·lar Llegeix més »
Potser perquè era molt jove quan la vaig veure,potser per la bella i apassionada música de Georges Delerue —encara que aquest compositor prolífic té centenars de meravelloses partitures (i no exagero )— o potser perquè de principi a fi la història arrossega l’espectador a una voràgine de sentiments a flor de pell que no dóna treva ”L’important c’est d’aimer”, pel·lícula del director polonès Andrzej Zulawksi estrenada l’any 1975, és una d’aquelles que sempre recordo amb més emoció…
Accedit 126 vegades
L’important és estimar Llegeix més »
Una pregunta interessant, al meu entendre, sempre humil i respectuós, perquè la considero l’avantsala de la gran pregunta: Què significa morir?…
Accedit 129 vegades
Ser o tenir (un cos)? Llegeix més »
Sempre recordaré el primer cop que vaig veure Humphrey Bogart sostenint la seva cigarreta entre els seus dits a Casablanca —com se l’acostava suaument als llavis i donava una llarga calada aspirant el fum lentament mentre aixecava amb la seva altra mà el got de whisky per beure un glop…
Accedit 126 vegades
Alguns personatges literaris semblen arribar a convertir-se en una expressió simptomàtica d’una fantasia masculina des d’una de les seves perspectives i d’una altra de femenina des de l’altra, aquest podria haver estat el cas de la Lisbeth Salander…
Accedit 134 vegades
La histèria a l’era postmoderna Llegeix més »
Encara que no sigui estrictament una pel·lícula, sinó un documental, “El desencanto” (1976), és al meu entendre, juntament amb “El espíritu de la colmena”, un dels grans documents cinematogràfics per comprendre l’Espanya del tardo-franquisme, que per la seva naturalesa intrínseca van molt més enllà…
Accedit 125 vegades
Molts anys després, davant de la seva arma reglamentària durant la terrible nit en la què es va treure la vida, el sergent de la benemèrita Antonio García, havia de recordar aquella tarda llunyana que el seu pare el va portar a presenciar el miracle de “Macondo del Caudillo”, per aquell llavors un poblet de tot just una dotzena de cases escampades entre extensos camps de blat de moro i espessos boscos d’alzines centenàries…
Accedit 122 vegades
Després de tota una vida impartint coneixement des de les aules, des que s’havia jubilat, el mestre no era feliç. Tot i que sovint s’hi havia entretingut somiant amb aquell moment, especialment durant els últims anys, en què havia advertit un descens del nivell acadèmic alarmant que l’ omplia de desolació, ara que disposava de tot el temps del món per llegir, reflexionar i seguir aprenent, s’avorria…
Accedit 130 vegades
L’ estranya història del mestre i la seva pudenta família Llegeix més »
